| Joves Provida 的个人资料Joves Pro-Vida Barcelona照片日志列表 | 帮助 |
|
|
2月12日 Xerrada amb Anna WennbergXerrada amb Anna Wennberg, sobre “La importància de ser Pro-Vida”
Divendres, 10 de febrer de 2006
“Estem en un moment en què és molt important ser Pro-Vida” L’Anna ens va explicar que podem tenir dues sensacions davant la situació del món actualment en temes pro-vida. La primera: pensar que tot està molt malament. La segona: pensar que podem fer molt i menjar-nos el món. El fet de comprometre’ns amb Pro-Vida ens donarà un enriquiment a la vida molt bo de cara a la nostra condició en parella o amb els amics, val la pena dedicar un temps per al voluntariat. El més curiós és que, en uns estats de la vida, tots “som pro-vida”. Tothom està en contra de les dones maltractades, les pallisses, els assassinats…, no obstant, no passa el mateix amb l’avortament, o amb l’eutanàsia: aquesta és la diferencia dels que realment són Pro-Vida: que defensem la vida des del moment de la concepció fins a la seva mort natural. La vida passa per diferents estadis: no és el mateix un nen als dos anys que als vint que als vuitanta, però el fet és que sempre és la mateixa persona, tingui l’edat que tingui. La Mare Teresa de Calcuta es preguntava: “si ja és un dret poder avortar, ¿arribarem a que els fills tinguin el dret de matar als seus pares...?” Abans l’argument per defensar l’avortament era que no hi havia vida. No obstant, avui en dia, tothom pot veure una ecografia o un document del Nacional Geographic per comprovar que sí que hi ha vida. Avui, la qüestió és purament de principis, de ideologia, de cultura. Els mitjans de comunicació presenten al públic casos límit per tal de justificar accions com l’avortament. Cal adonar-se de les contradiccions continues amb les que ens trobem: ara han prohibit fumar. Als anys 80, hi havia un anunci en el qual sortia una mare embarassada fumant i deia: “Si la mare fuma, el bebè també fuma”, però al costat d’aquell cartell podia haver-hi un d’una clínica avortista. El fonament d’un Jove Pro-Vida és que sap que allà hi ha una vida i la defensa. També ens va explicar activitats que feien a Pro-Vida quan ella col·laborava amb Joves Pro-Vida: La conferència va acabar amb un conte: el de l’aiguader. Hi havia una vegada un aiguader que tenia dos càntirs, i que cada dia feia un viatge molt llarg per anar a omplir-los. Hi havia un dels dos càntirs que perdia aigua, i un dia li va dir que tenia una esquerda per la que perdia aigua. L’aiguader va dir que ell ja feia temps que sabia que tenia aquella esquerda, “Però no t’has fixat, que des que passem per aquí, l’aigua que has deixat anar ha modificat el paisatge? A més a més, a mi m’és igual que tinguis una esquerda, el que és important és que t’estimo tal com ets, amb la teva esquerda.”
|
|
|